Hem sentit a dir que Josep Pla era misogin. La misogínia és tenir aversió a les dones.
No ho entenem. Pla tractava tothom per igual, i si la persona tractada no era del seu gust, fos un home o fos una dona, Pla la rebaixava a la condició d’insecte. Cap relació hi havia, en aquesta rebaixa, amb el gènere de la víctima.
Escriptor procliu al retrat inclement, Pla explicava els homes, les dones i els dies. Fisicista, sec de sentiments, i amb dots d’observador sobredotat, no era inhabitual que tothom en sortís mal parat. I si en aquests retrats fulgents, les dones hi apareixien com unes toies, com unes xafarderes indominables, és perquè aquelles dones eren unes toies i unes xafarderes de gran calibre.
Als llibres d’en Pla, les dones donen per un estudi fantàstic. Una petita subvenció, de ben segur animaria més d’un investigador. En qualsevol cas, per la poca cosa que des d’aquí podem apuntar, dubtem que del còmput final se’n pugui despenjar que Pla va ser un misogin. L’aversió seva, i per tant l’interès, es propulsava en totes direccions, i pel camí no destriava en funció d’una tírria concreta –cap a les dones, volem dir. Cosa que s’aprecia, sobretot, a les seves sis o set novel·les.
La carronya del tercer 