El nivell D de català

Hem sabut que Josep Ferran Vives Garcia ha guanyat el Concurs Específic de Mèrits i Capacitats, en qual competia amb Carme Fenoll Clarabuch, per ocupar el càrrec de cap del Servei de Biblioteques de Catalunya. De fet ho hem sabut, perquè les xarxes socials crepitaven i els periodistes més ràpids ja se n’ocupaven. Sí: el rival l’ha guanyat perquè té el nivell D de català. I prou. Vistes les puntuacions, el projecte de la Carme valia força més que l’altre, però el nivell D de català ha decantat la balança.

2017-02-03-photo-00000277

Josep Vives, cap sectorial d’ERC, ni l’apuntador recorda que ja va dirigir el Servei de Biblioteques de Catalunya. Hi va passar sense pena ni glòria, abans de ser cessat per Ferran Mascarell. El mateix Mascarell hi va posar la Carme Fenoll, en comissió de servei. I ara s’ha fet el concurs, per imperatiu legal. Bé. Tocava. Però el concurs fa pudor d’arranjat. O, si ho volen en un idioma menys hooligan, el concurs té un enfocament purament quantitatiu (és a dir, ahistòric), i gens, gens qualitatiu. Han avaluat les capacitats tècniques i ha prevalgut Vives, perquè és capaç d’arribar a la final del Gran Dictat, endur-se el pot tot teclejant ENREVEIXINAMENT.

Els mèrits, d’un i altre, en canvi, sembla, no han pesat gaire.

Alguns hem sabut que llibreters, el president del Gremi d’Editors, gent de la cultureta, exalts càrrecs de la casa, subalterns, patums i mindundis del mundillo, tots plegats al·lucinen.

Tots els que hem seguit la progressió de la Carme Fenoll en el càrrec, tots, estem d’acord que el servei, amb ella, s’ha revolucionat. Les bibliotecàries en bloc són les que n’estan més contentes. Només calia seguir l’activitat de la Carme, les seves agendes penjades a les xarxes, per treure el fetge per la boca. Només calia veure com la Carme, quan rebia queixes i retrets, discrepàncies, mai, mai va amagar el cap sorta l’ala i mai, mai no va imposar unilateralitats. Discreta, molt divertida, i molt seriosa, feia l’efecte de ser quatre persones al mateix temps. Pel rendiment, ho diem. I sense el carnet de cap partit, la qual cosa l’alliberava de les prebendes habituals, si d’ella depenia.

No coneixem ningú que pugui dir, de la Carme Fenoll, que no hagi fet la seva feina enllà del que estem acostumats a veure en un servidor de la funció pública. Alguns fins i tot hem seguit les vicissituds de la Carme en privat. Al principi, els dubtes de la mare, sobre si anar i venir cada dia de Palafrugell a Barcelona i de Barcelona a Palafrugell, per veure les seves dues filles i el seu home cada dia, poc i menys. Les pedres al camí professional, perquè és dona. La política, el cony del joc polític al si de la Institució. La decisió convulsa de no veure la família (per no estampar-se amb el cotxe, morta de son), i doncs, finalment, la tria dolorosa de sojornar a la capital. En fi, tot allò que sempre han fet els homes (treballar lluny de casa per mantenir una família), amb la diferència que la Carme, lluny de la família, no hi ha estat mai.

Alguns hem sabut que el tribunal que va avaluar els mèrits de la Carme era un tribunal de lloques. Busquin el significat literal de lloques al diccionari per entendre què volem dir. Hi havia el director de l’Arxiu Nacional, per comptes de les directores, l’una, la de Biblioteca de Catalunya, i l’altra, la de Institució de les Lletres Catalanes.

Alguns hem sabut que Juanjo Puigcorbé va nomenar director del CERC a Josep Vives, fa pocs dies, triomfal, en un acte, i que, ara, la cosa s’amaga, per mor del compàs d’espera.

Alguns hem llegit a les xarxes que els que defensem la Carme Fenoll és perquè és una de les nostres. I és clar, que és una de les nostres, sobretot perquè és la que millor ha fet la feina que li van encomanar. La Carme és una d’aquelles dones d’Estat, al país en corren tres o quatre, que ha treballat al cub en un món d’homes, tot pensant que, al capdavall, amb el seu llibre dels feits sota el braç, el món dels homes li reconeixeria la feinada.

No ha estat així.

Alguns hem sabut bona part del que acabem de dir, no pas per la Carme, que prou se n’ha guardat, d’estripar. Ho hem sabut perquè hi ha una tropa connectada al mundillo que no dóna crèdit al que tot just acaba de passar. Ha guanyat el candidat que té aquest nivell de català, el que en diuen el nivell D:

Anuncis