La mascarada s’eternitza. El públic ja no recorda on és ni quan fa que va pagar l’entrada. La grua gira sola, sense operador. Va dipositant ídols a l’escenari, com qui fanga manats d’arròs a l’aqüífer. El cor repeteix els ototois d’esma. Per fortuna, un espectador que s’havia absentat per anar a canviar l’aigua de les olives, de tornada rumia i s’atura, abans d’entrar de nou al pati de butaques. Té una corada. Surt del teatre. Força el tap del dipòsit d’un cotxe. En xucla el gasoil amb una palla i, amb la boca plena, entra una altra vegada al teatre. Un cop dins li cala foc.
