Ototois

La mascarada s’eternitza. El públic ja no recorda on és ni quan fa que va pagar l’entrada. La grua gira sola, sense operador. Va dipositant ídols a l’escenari, com qui fanga manats d’arròs a l’aqüífer. El cor repeteix els ototois d’esma. Per fortuna, un espectador que s’havia absentat per anar a canviar l’aigua de les olives, de tornada rumia i s’atura, abans d’entrar de nou al pati de butaques. Té una corada. Surt del teatre. Força el tap del dipòsit d’un cotxe. En xucla el gasoil amb una palla i, amb la boca plena, entra una altra vegada al teatre. Un cop dins li cala foc.

Captura de pantalla 2018-03-17 a les 0.11.43.png

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s