El nivell D de català

Hem sabut que Josep Ferran Vives Garcia ha guanyat el Concurs Específic de Mèrits i Capacitats, en qual competia amb Carme Fenoll Clarabuch, per ocupar el càrrec de cap del Servei de Biblioteques de Catalunya. De fet ho hem sabut, perquè les xarxes socials crepitaven i els periodistes més ràpids ja se n’ocupaven. Sí: el rival l’ha guanyat perquè té el nivell D de català. I prou. Vistes les puntuacions, el projecte de la Carme valia força més que l’altre, però el nivell D de català ha decantat la balança.

2017-02-03-photo-00000277

Josep Vives, cap sectorial d’ERC, ni l’apuntador recorda que ja va dirigir el Servei de Biblioteques de Catalunya. Hi va passar sense pena ni glòria, abans de ser cessat per Ferran Mascarell. El mateix Mascarell hi va posar la Carme Fenoll, en comissió de servei. I ara s’ha fet el concurs, per imperatiu legal. Bé. Tocava. Però el concurs fa pudor d’arranjat. O, si ho volen en un idioma menys hooligan, el concurs té un enfocament purament quantitatiu (és a dir, ahistòric), i gens, gens qualitatiu. Han avaluat les capacitats tècniques i ha prevalgut Vives, perquè és capaç d’arribar a la final del Gran Dictat, endur-se el pot tot teclejant ENREVEIXINAMENT.

Els mèrits, d’un i altre, en canvi, sembla, no han pesat gaire.

Alguns hem sabut que llibreters, el president del Gremi d’Editors, gent de la cultureta, exalts càrrecs de la casa, subalterns, patums i mindundis del mundillo, tots plegats al·lucinen.

Tots els que hem seguit la progressió de la Carme Fenoll en el càrrec, tots, estem d’acord que el servei, amb ella, s’ha revolucionat. Les bibliotecàries en bloc són les que n’estan més contentes. Només calia seguir l’activitat de la Carme, les seves agendes penjades a les xarxes, per treure el fetge per la boca. Només calia veure com la Carme, quan rebia queixes i retrets, discrepàncies, mai, mai va amagar el cap sorta l’ala i mai, mai no va imposar unilateralitats. Discreta, molt divertida, i molt seriosa, feia l’efecte de ser quatre persones al mateix temps. Pel rendiment, ho diem. I sense el carnet de cap partit, la qual cosa l’alliberava de les prebendes habituals, si d’ella depenia.

No coneixem ningú que pugui dir, de la Carme Fenoll, que no hagi fet la seva feina enllà del que estem acostumats a veure en un servidor de la funció pública. Alguns fins i tot hem seguit les vicissituds de la Carme en privat. Al principi, els dubtes de la mare, sobre si anar i venir cada dia de Palafrugell a Barcelona i de Barcelona a Palafrugell, per veure les seves dues filles i el seu home cada dia, poc i menys. Les pedres al camí professional, perquè és dona. La política, el cony del joc polític al si de la Institució. La decisió convulsa de no veure la família (per no estampar-se amb el cotxe, morta de son), i doncs, finalment, la tria dolorosa de sojornar a la capital. En fi, tot allò que sempre han fet els homes (treballar lluny de casa per mantenir una família), amb la diferència que la Carme, lluny de la família, no hi ha estat mai.

Alguns hem sabut que el tribunal que va avaluar els mèrits de la Carme era un tribunal de lloques. Busquin el significat literal de lloques al diccionari per entendre què volem dir. Hi havia el director de l’Arxiu Nacional, per comptes de les directores, l’una, la de Biblioteca de Catalunya, i l’altra, la de Institució de les Lletres Catalanes.

Alguns hem sabut que Juanjo Puigcorbé va nomenar director del CERC a Josep Vives, fa pocs dies, triomfal, en un acte, i que, ara, la cosa s’amaga, per mor del compàs d’espera.

Alguns hem llegit a les xarxes que els que defensem la Carme Fenoll és perquè és una de les nostres. I és clar, que és una de les nostres, sobretot perquè és la que millor ha fet la feina que li van encomanar. La Carme és una d’aquelles dones d’Estat, al país en corren tres o quatre, que ha treballat al cub en un món d’homes, tot pensant que, al capdavall, amb el seu llibre dels feits sota el braç, el món dels homes li reconeixeria la feinada.

No ha estat així.

Alguns hem sabut bona part del que acabem de dir, no pas per la Carme, que prou se n’ha guardat, d’estripar. Ho hem sabut perquè hi ha una tropa connectada al mundillo que no dóna crèdit al que tot just acaba de passar. Ha guanyat el candidat que té aquest nivell de català, el que en diuen el nivell D:

Advertisements

12 pensaments sobre “El nivell D de català

  1. No puc entrar a jutjar aquesta situació tan desagradable perquè no tinc elements per fer-ho, però només puc dir que l’actuació de la Carme Fenoll ha estat esplèndida, tan plena d’entusiasme, rigor i precisió que la feien ideal per al càrrec, sense pedanteria ni prepotència. Em sabrà molt greu no trobar-la quan la necessiti.

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Tres problemes de l’Honorable Conseller Santi Vila | Bernat Ruiz Domènech

  3. “Han avaluat les capacitats tècniques”

    I què trobeu que haurien d’avaluar?

    (La caricaturització del que suposa tenir el nivell D, genial, boníssima, gens enreveiximplimpladora.)

    M'agrada

    • Jo estic a favor dels concursos públics, per l’amor de déu. I a favor de contemplar, com sigui, elements qualitatius, paral·lelament als merits quantitatius (títols, etc.)

      M'agrada

      • Tenen la mateixa puntuació en tot menys en nivell de català i memòria. A la segona (que és subjectiva) una candidata que perd té millor nota.

        Què “fa pudor d’arranjat”? El cas contrari sí que faria sospitar, però aquest no.

        El mateix paràgraf comença amb la filiació política del guanyador. On trobeu que pot haver afectat al resultat, si en la resta de categories tenen la mateixa puntuació? Si (i hi torno) en l’apartat subjectiu la perdedora té millor nota!

        Llavors, si treus la palla i les històries i retrats personals (que estan molt bé però que amb perdó no aporten res), quina és la crítica final al concurs?

        M'agrada

  4. Tots els intel•lectuals que sabeu el que ens convé i esteu ben informats us hauríeu de presentar a les eleccions, que nosaltres, el poble, us votarem. Tenint el remei als mals del país no sé encara com ens ho feu gruar d’aquesta manera. Però això sí, sense sigles. Tirant llarg sota les de la CUP, que són honrades, vegetarianes i no van de cara a la pela. Al contrari dels d’ERC, que només miren pel càrrec. Feu com el Franco, no us fiqueu en política, no militeu en cap partit, que és molt dolent.

    M'agrada

  5. Deixant estar l’amistat que tens amb ella (que em sembla genial, tot i que suposo que el Sr. Vives, guanyador de l’oposició també en deu tenir algun tot i que no veig que siguin tant sorollosos), de què prové la queixa exactament? Una oposició sempre ha estat així, hi ha unes bases, uns mèrits que puntuen (i que són publicats perquè tothom ho sàpiga) i un guanyador. El problema exactament quin és? Que l’oposició està “arreglada”? Si es pot demostrar, endavant. Que no ens agrada com s’escolleixen els càrrecs públics? Vinga, fem un change.org i canviem-ho (però per totes, no només per aquesta). Que el guanyador ho fa perqué té el nivell D ? Renoi Carme, si sabies que puntuava perquè nassos no te’l treies? Que no ens agrada qui ha guanyat? Tampoc m’agraden moltes coses a mi i m’aguanto (i a tú tampoc, segur). Que ha fet una gran feina i es una pèrdua? Segur que sí, pero una oposició es una oposició, i això es com la selectivitat o qualsevol exàmen… els coneixaments es demostren, no es presuposen. Que no ens agrada la persona que ha guanyat? No oblidem que qui va ser designada digitalment (és a dir, a dit, sense passar cap filtre ni cap prova) fou la Carme Fenoll. I que el senyor que ha guanyat l’oposició ja havia ocupat aquest càrrec. No sóna més ètic, menys corrupte i més democràtic un concurs públic que una designació a dit? No ho sé Adrià, no ho sé… vols que et digui una cosa: en aquest món s’ha de saber guanyar i saber perdre i crec que al contrari del que penseu li heu fet un flac favor a la Carme. Aquesta campanya pro-Fenoll no és elegant i fins i tot vosaltres sabeu que no teniu arguments per defensar-la gaire. Estic segur que la Carme hagués desitjat una sortida silenciosa, elegant, especialment perquè se n’hagués anat amb el cap ben alt i contenta de una feina de 5 anys molt més que meritòria. Ara només falta que tots aquests lloadors li donin feina (tú escriu que es lo teu i ja toca un altre llibre), perquè sembla que el món s’acabarà sense ella. I ens agradi, com sempre es diu: the show must go on.

    Liked by 1 person

    • Esteve. Tot el que dius en general és cert i fa sentit. Al meu post també dic que tocava concurs, i que la Carme va ser posada a dit. Tens raó, també, quan dius que s’ha de saber guanyar i que s’ha de saber perdre. Sobre el tema de l’arranjament, també rectifico al mateix post (amb un salt retòric) i dic que trobo a faltar un enfocament concursal més qualitatiu i no tant quantitatiu. Només discrepo en dos punts, del que dius. L’un, crec que això no és cap campanya, perquè les campanyes tenen director i em sembla que aquesta onada de queixes no en té cap. I l’altre punt, quan dius que li “hem” fet més mal que bé, home, per entendre’ns, les manifestacions als USA contra Trump, fan més mal que bé a la Clinton? Ja veus per on vaig. Fins i tot en aquest segon punt coincideixo amb tu que el soroll, en aquest país, el soroll d’aquest tipus pot desacreditar la persona al voltant de la qual es fa, però no per això crec que s’hagi de deixar de fer. En un altre costat, la meva amistat amb la Carme no m’ha empès més que d’altres vegades, quan he fet posts de queixa semblant sense conèixer personalment la persona… En fi, sospito que això del concurs s’aclarirà d’aquí uns dies, i sí, espero que, passada la fressa, la Carme pugui descansar, fins i tot dels seus amics! Ah, i gràcies per dir que toca llibre!!

      M'agrada

      • Em va agradar molt l’Escafarlata… els escriptors heu d’escriure més, tot i que com el sexe la qualitat hauria de estar per sobre de la quantitat, més llibres teus sempre son benvinguts.

        Abraçada!

        Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s