L’Empar Moliner i Ballesteros crema la Constitució espanyola a TV3.[1]
En horari àvia.
TV3 fa que demana perdó. O retira el vídeo.
Les xarxes s’encenen: els uns (la majoria) defensen l’Empiròmana, els altres es planyen de la performança.
El país sembla que es contrau al voltant del fenomen.
Probablement Vilaweb en faci una notícia (85% de tweets, 15% de becari).
L’Empar demana perdó de manera irònica, és a dir que no en demana.
Les xarxes bullen. Tothom hi diu la seva. Comença una escalada manicomial de bromes.
L’acció de l’Empar nodreix bona part de les tertúlies del país.
Els diaris digitals són ràpids.
Pere Navarro evoca Truffaut.
El país sembla més petit del que és. O realment és que es fa petit. Estret.
David Fernández passa el ribot a Pere Navarro.
Moliner té uns ovaris com pinyes, d’un empirisme (espai per a l’adjectiu pendent).
L’acció de l’Empar alimenta nous programes de TV3, reblerts d’opinaires, al voltant de la foguereta del cubell.
Arreu del país s’entona un tol·le tol·le de suport incondicional, però bàsicament digital.
Pere Navarro ja porta 35 retweets.
El país minva, es jibaritza molt de pressa.
No hi ha perspectives raonables que una massa significativa de subjectes es posi a cremar exemplars de la Constitució Espanyola, tot i semblar-ho.
Els indignats demanen la destitució de l’Empar Moliner. La destitució d’enlloc.
Som a l’abril.
L’acció de l’Empar dóna ales als ardits de xarxa social que així s’estalvien de sortir al carrer i cremar comissaries i jutjats. O contenidors, la quota mínima.
Catalunya perd la meitat del seu espai-mite. Es desnareix.
Com deu pronunciar Truffaut en Pere Navarro?
Mark Serra fimbra.
Millo i Espadaler també.
Edicions del Periscopi acaba de publicar una antologia de contes de David Foster Wallace, traduïts per Ferran Ràfols i compilats i prologats per Vicenç Pagès Jordà.
El país s’aprima, fins a les mides d’un d’aquells tubs-ascensor per a rescatar minaires sud-americans colgats.
L’Empar és com és.
Juga el Barça.
Les xarxes deixen de cremar, amb el tema molinerívol, progressivament. Ràpidament.
Perd el Barça.
L’Empar Moliner i Ballesteros peta Sant Jordi.
[1] Per a rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional espanyol que anul·la el decret de pobresa energètica del govern català, el que obligava les elèctriques a garantir el subministrament a les famílies que no el podien pagar, tot facilitant que el paguessin, després, durant l’estiu, a terminis.
La carronya del tercer 