Impeachment

Una de les gràcies dels idiomes és que imprimeixen la seva fonètica als estrangerismes, al marge que n’adoptin la grafia original o la deformin en direcció a la pròpia. Per això els americans pronuncien coloradow i phlamenkow quan volen dir Colorado i flamenco. També diuen tortília als bars ibèrics. I per això alguns castellans escriuen clubes de balonpié o pronuncien Companis i Ártur.

D’altra banda, és sabut que l’oïda catalana és dura, quan es tracta d’assimilar paraules, noms i expressions provinents de l’anglès. Les nostres àvies deien Djòn Vayne –de la mateixa manera que la majoria diem Darc Vèider. I de vegades, volent pronunciar modèlicament, exagerem l’anglicitat d’alguns noms. Amics meus i jo, empordanesos, pronunciem Grèitiful Did, Motorkhit i Rèt Khot Xili Pípers amb més ganes que fortuna. Hem arribat a dir Clin Khísbut i quètxap. I el més motivat, amb un zel meritori, deia Folksvagng Gulph, Jaidai, abans d’anar-se’n d’ERASMUS a Irlanda i morir-hi de sobredosi.

Quan ha tocat, hem après a dir impítxmen, guasp, Màiquel Jàcsen.

Brèing Estòrming, Còwtxing, Baidefeis, Txortx Cluni, Estard Uorls i altres. I enmig de tanta confusió (tanta i tan divertida), hi ha qui, de propina, inventa paraules. El meu pare, as, dels panetones de Lidl en diu espúnkeishs. I una de les seves troballes més notables va esdevenir-se quan, per dir-me que a casa meva li faltava fengxuï, em va etzibar que li faltava xuxi.

Si tingués temps en faria un diccionari. Inclouria les maneres que tenim de pronunciar Shakespeare, Aleksiévitx, Faulkner i Hemingway. I croissant i Nietzsche. I pressing, amb tots els acompanyants habituals, catch, la CUP i en Mas.