El poder

Quan m’estava als cursos del doctorat, l’irruent i camarada Manuel Delgado em va fer llegir Le pouvoir sur scène, del gran Georges Balandier (París, Fayard, 1980, augmentada l’any 1992 i l’any 2006, no m’estranya).

Gràcies a Balandier vaig entendre una obvietat. Si el poder no domina la teatralitat que precisament li confereix una bona part del carisma, s’esllavissa. Li va passar al nostre Joan Clos quan va pujar al Camarote Andante de Carlinhos Brown. Les penjarelles, lluitant per fugir d’aquella samarreta eixorada.

Quan el rei es boteix, ensopega o repapieja, migra la quota de fans.

Ada Colau de moment senyoreja l’artifici, amb el confeti de la plaça de Sant Jaume i la desimboltura d’anar amb metro al curro.

Tanmateix, aquest home del vídeo ha arribat a un punt de no retorn:

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s